La historia d'Ahmed a Chefchauen

3er dia de l'Egira de Girona. Temp Cos 36,5 Exterior 30 Pes 59kg Estat Estomacal 4 (de 10)


Benvolguts tots,el senyor nostre senyor, en la seva infinita bondat, esta posant a prova al seu servidor. Nomes fa 5 dies que som fora, pero ja sembla a en faci mil. Ara mateix, acostumat a l'arab, em costa molt tornar a escriure en catala. Ho faig pero per donar-vos exemple i inspirar la vostra conversio a la fe unica i vertadera.


Ja estem comencant a coneixer la gent d aqui. Fa dos dies vam ensopegar amb un tal Ahmed (el nom es inventat per raons de seguretat) tot passejant pel barri nou. De fet estavem buscant un hospital amb una pastisseria a davant. No per caprici, sino perque aixi havia qedat la Laia per trobarse amb una noia q hqviq connegut al hammam, mentre els arrancaven la pell a tires
amb un fregall (jo no hi vaig anar perque de moment prefereixo no anar per aqui en carn viva a l'aire). La Kadisa ens havia citat davant lhospital, al costat d une patisserie, per fer un te amb els seus pares. No cal dir q ens vam passar dues hores voltant, carregats amb dolcos de regal, buscant-ho. Vam trobar un hospital psiquiqtric, un orfanat i lHospital General Hassan
II, pero quan hi haviq hospital no hi havia pastisseria, i viceversa. Vam decidir doncs deixarho estar i sopar amb l'Ahmed, que ens va explicar la seva vida:
- de pescador. Molt perillos, vaixells petits. Caus a laigua i ningu et sent (gritas eeehhh i nadie, brrnn el motor)
- A mes els cables es trenquen sovint, i passen per la coberta com fuets, tallant-ho tot. Un amic seu va deixar el cap a 200 metres, un altre el va tallar per la cintura (ens ho anava ilustrant, especialment lexpressio dincredulitat que feia el seu amic decapite)
- havia conegut una francesa, Sisi (nom real es veu) pero no s'hi havia casat perque bevia i fumava, i l'islam ho prohibeix.

Feia dos anys q estava a l'atur. No volia tornar a la mar (no vagis a la mar, encomana les penes, no vagis a la mar, les aigues en van plenes, diu la canço). Vivia amb els seus pares, a de fet eren uns potentats del kif. Bevia amb els amics fins a les 3, i es llevava a les 12. Una vida dura.En aquell moment la Laia se'n va anar a trobar uns amics per fer un excursio, i jo em vaig qedar esperant q portessin el sopar. Em va preguntar, com aquell q no vol:- tu creer enferno?Jo li anava a explicar el punt de vista budista sobre la transmigracio de l'anima, pero el tiu va ser mes rapid.
- hay site sielos y site enfernos. Enferno todo quema, qema la piel, dolor mucho dolor, pero en el segundo enferno es como aseite hinvierno, con sal en piel, gritando miles de anyos en dolor.
Jo li anava a dir q potser exagerava amb la sal, pero ell va continuar:
- si tu no creer tu vas enferno site. (m'hi guarden plaça)
- en primer selo rios de lechi y miel, asi, no botellas, riooos.
- angel gabriel, si tocar solo con punta ala la tierra, todos muertos, todo muerto, solo punta ala. Mitja hora mes tard la Laia va tornar i la conversa va canviar per art de magia:
- manyana si quereis vamos con amigos a Aksur, venir si quereis.
Digueu-me estimats, est-ce-que jo tinc tanta pinta de dolent?