Caminant per les muntanyes de Maria

4t dia (estat estomacal estable)
Comencem la caminada amb 3 companys mexicans i el guia Abdul Salam (80 dirhams per cap). La meta es Aksur, un lloc entre les muntanyes ple d'aigua i cascades (donde esta gran jefe indio??). El cami es molt agradable, no pas massa complicat. El guia ens va ilustrant:
- (apuntant un punt al cel) esto aguila
- (apuntant figuera) higos buenos, comer despues
En saber que jo feia ioga, es va oferir a fer-me una demostracio in situ. Aquest es el resultat:

Al cap d'unes hores, ja de baixada, vam passar per poblets molt macos. Pageses a cada raco, amb la seva plantacio de maria.

Plantes mes altes q jo!!! Vam veure com rentaven el blat, assecaven figues...
L'ultima part va ser mes dura. Al guia li va agafar pressa,i ens va fer anar al galop. Jo en prou feines podia seguir, amb el genoll esqerre queixant-se, pero malgrat les presses vam ser avançats successivament per dues mules carregades fins dalt, per dues nenes de 8 anys i una avia coixa de 80. Semblava una autopista allo.Finalment va valer la pena. Cansats i escalfats, les gorgues eren un paradis. L'aigua baixava neta i fresca per piscines naturals. La Laia shi va tirar rapidament. Jo hi vaig posar el peu, i em va qedar enrampat. Genolls. Ui. Mes amunt. Ui ui. Vaig canviar d'idea i vaig girar cua, pero fentho (com era previsible) vaig patinar i vaig caure d'esquenes q l'aigua
- un peut froide le principî, mais apres tres bien- encara vaig tenir temps de dir, mentre sortia rabent de l'aigua.
Despres vam dinar un delicios tagine de sardines (a veure si envio la foto).

Com que erem dos, ens vam esperar a mes gent per compartir el taxi. Una escena de road movie, tots dos esperant en un bar de carretera. Per sort va passar un bon home q ens va portar en furgoneta, amb la familia. Era un immigrant q vivia a barcelona. Els seus fills eren catalans (trobem molts nois a ens saluden en catala, passant les vacances aqui) Ens va comentar q venia 3 vegades lany. Va evocar la seva arribada a espanya, fa 30 anys, com era la gent, les dificultats inicials, les ganes de tirar endavant... en aixo q va haver de sortir una mica de la carretera amb la furgoneta, per donar-ne pas a una altra. Aml la mala fortuna de passar perillosament aprop d'un gos que dormia al costat

- papa, le has matado, tenia la cabeza asi- va dir el fill, assegut de copilot.

El papa va arrunsar les espatlles

- se hubiera apartado

Ens va deixar a l'encruament. Un taxi i 30 dirhams despres erem a casa. La Laia estava a 38,5. Jo despres de la calor del dia em sentia com el gos de la carretera. A les 10 al llit, despres d'escridassar al conserge per la tele i al vei d'habitacio perque fumava (nooo q els ho vaig dir amablement)
Avui marxem cap a Fez; tenim bus i allotjament. Que sera, sera???