Fez, Fez

Fez era als nostres peus! Vam esmorzar tranquilament en un dels restaurants de la medina. L'avantatge que tenen es que pots comprar el que vulguis de les botiguetes del voltant, i menjar-t'ho a taula. Vam comprar iogurt, pa, tomates... i pa amb tomata!
Amb els companys mexicans vam llogar un guia perque ens ensenyes la medina. Un faux guide es un guia sense papers. La policia ho persegueix perque es veu que solen enganyar els turistes, encara que la realitat es que tots els guies tenen el mateix objectiu: que compris. Pero si la policia els enganxa, passen 2 mesos a la preso. Per aixo aquest tenia d'avansadilla el seu germa, que l'avisava amb el mobil si veia moviment.
Sota la seva guia vam visitar el telar bereber, la teteria bereber, les estores bereber, les sabates berebers... quan anavem per les especies berebers ens vam revoltar. Prou de bereber dels pebrots!!! Vam visitar l'adoberia de pells. Una gran casa on agafen les pells i les estoven amb merda de colom i altres barreges inimaginables, dissenyades perque fessin una pudor insuportable. Els altres van acceptar les fulles de menta sota el nas que els van oferir, pero jo les vaig refusar amb un somriure.
- on fale pas- vaig dir
Despres de dinar vam fer una petita pausa bereber. El guia ens va demanar que li paguessim abans, perque aixi podria dinar. Nosaltres, ilusos, ho vam fer. A l'hora que ens haviem de tornar-nos a veure del guia no va apareixer ni l'ombra.
Pero Fez no necessita guia. Quin plaer perdre's pels petits carrerons, per les places ombrivoles, pels passatges estrets, en soletat completa (exceptuant els 6 nens que s'ofereixen per guiar-te i van repetint Barcelona bona si la bossa sona). Al cap d'unes hores tornem a l'hostal amb les soles de sabates mes primes, pero el cor mes ample.
Cansats, ens estirem al llit. Ja ens havien donat una habitacio doble, amb una finestra al carrer. Ja se'ns tanquen els ulls, quan una remor es va fent mes present malgrats els taps que portavem posats. Que sera? Correm al carrer: un casament!! Passen a cavall el nuvi i la nuvia (un cavall cada un), seguits d'una banda de musics tocant la gheta (una mena de gralla) a tot volum. Els seguim, encantats. El nuvi va movent la ma de costat a costat (com si jugues al ralet ralet pica dinaret) amb un somriure beatific. Arribem a una casa amb un portal enorme, on entren tots (els cavalls tambe). I nosaltres? Ens preguen que tambe entrem.
A dins, en un pati enorme, un centenar de convidats saluden la parella, que s'asseu en una mena de tron. Alla miren complaguts la gent. Tothom balla, felicitat i alegria.
Bona nit.